Fragment de l'article de Joan Mayoral i Simón sobre la Barnahus: unitats integrades d'atenció a infants i adolescents víctimes d'abús sexual.

Descarrega l'article sencer aquís'obre en una pestanya nova.

El 26 de juliol de 2022, el Govern de Catalunya va aprovar l’estratègia Barnahus. L'estratègia té com a objectius la prevenció, la detecció precoç, l'atenció i la recuperació dels infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals mitjançant una actuació i una intervenció coordinades i eficaces dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i, en la mesura possible, de la resta d'administracions i institucions competents en l'atenció dels drets i les necessitats dels infants i adolescents.

Com es recull en els antecedents de l’esmentat acord, “els abusos sexuals són una de les pitjors formes de violència contra la infància. Es tracta d'un problema universal present, d'una manera o d'una altra, en totes les cultures i societats i constitueix un fenomen complex que resulta d'una combinació de factors individuals, familiars i socials que interfereix en el desenvolupament evolutiu dels infants i adolescents i que pot deixar unes seqüeles que no sempre remeten amb el pas del temps”.

En aquest sentit, els abusos sexuals a infants i adolescents suposen la meitat de totes les denúncies per delictes contra la llibertat i indemnitat sexual (concretament, el 49%) i s’han duplicat a Catalunya els últims anys (Ministeri d’Interior, 2021).

Tanmateix, les dades de denúncies subestimen la realitat de la violència sexual infantil. En el cas dels abusos sexuals infantils només es denuncien entre un 10% (Andrés Pueyo et al., 2020) i un 15% (Martínez, 2012) dels casos. A això s’afegeix que només un 30% dels que es denuncien arriben a judici (Save the Children, 2017) i dels que arriben a judici el 88% és objecte de condemna (Save the Children, 2023). Això suposa que només entre un 2% i un 4% del total de casos és objecte de condemna penal. Això, com veiem en el gràfic, genera una gran impunitat que deixa desprotegits els drets dels infants i adolescents víctimes i deixa sense resposta a la majoria dels agressors, aspecte especialment rellevant si volem erradicar o, com a mínim, reduir aquest tipus de violència. 

Una de les actuacions principals de l’estratègia Barnahus és implementar a Catalunya el servei d'unitat integrada d'atenció a infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals (Barnahus).

En aquest sentit, el Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament de Drets Socials i en compliment del que preveu l'article 93 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, va desenvolupar l’any 2020 a Tarragona el primer servei d'unitat integrada d'atenció a infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals (Barnahus).

Aquest servei té per objecte lluitar contra la violència sexual envers la infància i l’adolescència i protegir, tractar i recuperar específicament les víctimes en un espai únic, on seran atesos per un equip multidisciplinari de professionals de diferents departaments per abordar la seva problemàtica i prevenir la victimització secundària.

Per això, es compta amb la implicació del Departament de Drets Socials, mitjançant la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, del Departament de Justícia, Drets i Memòria, del Departament d'Interior, del Departament de Salut, del Departament d'Educació i del Departament d'Igualtat i Feminismes. A més, es disposa de la col·laboració de la fiscalia i la judicatura dels diferents territoris on s'ubica el servei.

Aquest servei s’ha de desplegar, al llarg dels propers tres mesos, per tot el territori de Catalunya. La base de la distribució territorial de les unitats integrades d'atenció a infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals serà la vegueria i s’establiran, a més de la ja existent a Tarragona, a les localitats següents: Tortosa, la Seu d’Urgell, Lleida, Badalona, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Mataró, Granollers, Girona, Terrassa, el Prat de Llobregat i Barcelona.

Les persones usuàries del servei de la unitat integrada són infants i adolescents de 0 a 17 anys, residents a Catalunya, que han patit victimització sexual, amb independència del lloc on s’hagi produït aquesta, amb independència de si existeix o no denúncia, procés penal obert o sentència o resolució que posi fi al procediment judicial, i amb independència del sentit condemnatori o absolutori de la sentència o resolució.