Aturem la violència

Com t'ajudem

Les violències contra la infància i l’adolescència són tota acció, omissió o tracte negligent que priva les persones menors d’edat dels seus drets i benestar, i que interfereix en el seu desenvolupament físic, psíquic o social o els representa una amenaça.

Aquests en són alguns exemples:

• Violència física. Inclou l’ús de la força per causar dany físic (colpejar, bufetejar, agredir o castigar de manera violenta).
• Violència psicològica o emocional. Implica l’ús de paraules, gestos o actituds que causen dany emocional, com ara humiliacions, insults, intimidació, rebuig o amenaces.
• Abús sexual. Comprèn qualsevol violència sexual cap a un infant o adolescent, incloent-hi el contacte físic, l’exhibicionisme, el voyeurisme, l’abús verbal o l’explotació sexual.
• Negligència. S’esdevé quan les necessitats bàsiques d’un infant o adolescent no estan cobertes, com ara una alimentació adequada, la salut, l’educació, la supervisió i l’afecte.
• Violència institucional. Quan el funcionament de l’Administració genera un perjudici a l’infant o adolescent o el revictimitza.

Com puc saber si un infant o adolescent pateix violència?

La violència pot tenir seqüeles importants a curt i a llarg termini en el desenvolupament físic, emocional i psicològic dels infants i adolescents. És fonamental abordar-la al més aviat possible i d’una manera efectiva. La intervenció primerenca, el suport psicològic i l’accés a recursos adequats poden ajudar a mitigar i revertir alguns d'aquests impactes negatius.

Per tot això, és important saber-la identificar. Aquests són alguns dels senyals que cal tenir en compte davant la sospita d’un cas de violència infantil:

• Marques físiques de cops o lesions: De vegades, els infants poden amagar marques físiques que són clarament indicatives de maltractament o abús.
• Aïllament. L’infant o adolescent no vol sortir de casa ni relacionar-se amb ningú i deixa de banda les activitats de la rutina diària.
• Canvis en la manera d’actuar. Pot ser que la víctima mostri enuig, agressivitat, depressió o decaïment.
• Reducció del rendiment escolar. Les qualificacions acadèmiques es veuen afectades o l’infant no vol anar a classe, sobretot si el focus del maltractament és a l’escola.
• Manca d’autoconfiança. El maltractament infantil pot minar l’autoconfiança i provocar quadres de depressió, ansietat o estrès.
• Intents de fugir de casa. Pot sorgir la necessitat de fugir de casa, sobretot si és on es produeix el maltractament.
• Intents de suïcidi, autolesions o agressions a altres. De vegades, en situacions extremes, l’infant pot intentar atemptar contra la seva salut o vida. També pot intentar replicar el que pateix en algun altre entorn.
• Robar diners o aliments. Són indicis que l’infant pot estar desatès.

Què puc fer per prevenir la violència?

A part del que determinen les lleis, tota la ciutadania ha de prendre mesures perquè les persones menors d’edat se sentin segures i es desenvolupin d’una manera integral. Protegir-los de la violència és cosa de tothom.

Aquestes són algunes de les accions més bàsiques que pots aplicar:

• Demostra’ls l’amor que sents i fomenta la seva autoestima.
• Genera espais de confiança perquè et puguin explicar què els passa.
• No responguis enfadat. Tendim a descarregar el nostre enuig en persones que no hi tenen res a veure, a vegades amb els nostres fills i filles. Quan alguna cosa et generi enuig o preocupació, relaxa’t i pensa abans d’actuar.
• Cuida els teus fills i filles. No els deixis sols a casa si es poden sentir insegurs i facilita que es relacionin amb altres nens i nenes.
• Dona’ls autonomia i empodera’ls perquè puguin tenir cura d’ells mateixos, però amb el teu acompanyament. Cal que vagin assumint tasques adequades a la seva edat.
• Ensenya’ls a identificar els perills i a actuar-hi.
• Ensenya’ls a dir que no. És important que des de petits aprenguin a dir que no quan alguna cosa els incomoda o els fa por i que sàpiguen que poden parlar amb tu quan se sentin malament.
• Pren precaucions en l’àmbit digital. Si els infants fan ús d’internet i de les xarxes socials sense supervisió pot suposar-los un perill. És important ensenyar-los a prendre mesures i acompanyar-los, així com activar controls parentals que els protegeixin de contingut no adequat per la seva edat.

Què haig de fer si sé o sospito que un infant o adolescent pateix violència?

Com recull la llei, qualsevol ciutadà o ciutadana que tingui coneixement d’un cas de violència contra la infància té el deure de comunicar-ho; per tant, el fet de no comunicar-ho es considera delicte.

Per això, si tens coneixement o indicis d’un cas de violència contra una persona menor d’edat, parla amb nosaltres.