La violència contra la infància i l’adolescència és tota acció, omissió o tracte negligent que priva les persones menors d’edat dels seus drets i benestar, i que amenaça o interfereix el seu desenvolupament físic, psíquic o social.
Aquests en són alguns exemples:
- Maltractament físic, psicològic o emocional
- Càstigs físics, humiliants o denigrants
- Tracte negligent
- Amenaces, injúries i calúmnies
- Explotació (incloent-hi la violència sexual, la corrupció, la pornografia infantil o la prostitució)
- Assetjament escolar i ciberassetjament
- Violència masclista
- Mutilació genital femenina
- Tràfic d’éssers humans
- Matrimoni forçat
- Accés no sol·licitat a pornografia
- Extorsió sexual
- Difusió pública de dades privades
- Presència de qualsevol comportament violent en l’àmbit familiar
A més d’aquestes violències és important saber identificar les que no són tan visibles perquè són estructurals, però són la base que sovint justifica altres formes de violència.
Quines conseqüències pot tenir la violència contra infants i adolescents?
La violència pot tenir seqüeles importants a curt i a llarg termini en el desenvolupament físic, emocional i psicològic d’infants i adolescents. És fonamental abordar-la al més aviat possible i d’una manera efectiva. La intervenció primerenca, el suport psicològic i l’accés a recursos adequats poden ajudar a mitigar i revertir alguns d’aquests impactes negatius.
A continuació s’esmenten algunes de les possibles conseqüències de la violència en els infants i adolescents:
- Problemes de salut mental. Desenvolupament de trastorns d’ansietat, depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic o altres problemes de salut mental.
- Dificultats en les relacions socials. Pot afectar la capacitat per establir relacions saludables i segures amb persones de la mateixa edat o adultes. Es poden tenir dificultats per confiar en altres persones o per desenvolupar empatia.
- Problemes de conducta. La violència contra les persones menors d’edat sovint s’associa a comportaments agressius, impulsivitat i conductes disruptives. Els infants que pateixen o han patit violència poden tenir dificultats per regular les emocions i la manera d’expressar-se.
- Problemes acadèmics. Dificultats a l’escola per problemes de concentració, per manca de motivació o per absències freqüents.
- Impacte en l’autoestima. La violència pot soscavar l’autoestima i l’autoimatge dels infants, ja que fa que se sentin indignes o culpables. Això pot afectar negativament el seu desenvolupament emocional.
- Cicle intergeneracional de violència. Els infants i adolescents que experimenten violència tenen un risc més gran de replicar aquest comportament en el futur, sigui com a víctimes o com a perpetradors.
- Problemes físics. La violència física pot comportar lesions i problemes de salut a curt i a llarg termini. També pot afectar el desenvolupament cognitiu i físic normal dels infants.
- Dificultats relacionals en la vida adulta. Les conseqüències de la violència durant la infància poden persistir fins a la vida adulta i afectar el rendiment laboral i la capacitat per mantenir relacions saludables amb persones. També pot provocar problemes amb els diners, addiccions, entre d’altres.
Com puc saber si un infant o adolescent pateix violència?
Aquests són alguns dels senyals que hem de tenir en compte davant la sospita d’un cas de violència infantil:
- Marques físiques de cops o lesions. De vegades, els infants poden amagar marques físiques que són clarament indicatives de maltractament o abús.
- Aïllament. L’infant o adolescent no vol sortir de casa ni relacionar-se amb ningú i deixa de banda les activitats de la rutina diària.
- Canvis en la manera d’actuar. Pot ser que la víctima mostri enuig, agressivitat, depressió o decaïment.
- Reducció del rendiment escolar. Les qualificacions acadèmiques es veuen afectades o l’infant no vol anar a classe, sobretot si el focus del maltractament és a l’escola.
- Manca d’autoconfiança. El maltractament infantil pot minar l’autoconfiança i provocar quadres de depressió, ansietat o estrès.
- Intents de fugir de casa. Pot sorgir la necessitat de fugir de casa, sobretot si és on es produeix el maltractament.
- Intents de suïcidi, autolesions o agressions a altres. De vegades, en situacions extremes, l’infant pot intentar atemptar contra la seva salut o vida. També pot intentar replicar el que pateix en algun altre entorn.
- Robar diners o aliments. Són indicis que l’infant pot estar desatès.
Com es pot prevenir la violència i fomentar la protecció en l’àmbit professional?
- Informa’t sobre la violència contra la infància i l’adolescència.
- Crea una cultura del bon tracte cap als infants als espais on treballis. Aplica propostes per a una gestió relacional basada en el respecte, la pau, la confiança i la gestió positiva de conflictes.
- Construeix entorns segurs. Estableix canals de comunicació perquè els infants i adolescents puguin expressar preocupacions o incidents; nomena una persona delegada o coordinadora de protecció; treballa amb famílies; fomenta la participació de la infància i la seva autoprotecció, i estableix protocols i rutes d’actuació clares.
- Promou una atenció especialitzada i un abordatge multidisciplinari per no revictimitzar l’infant i assegurar que no hi hagi una reincidència.
Què haig de fer si sé o sospito que un infant o adolescent pateix violència?
El deure de comunicació de les situacions de violència exercida sobre una persona menor d’edat està recollit a la llei per a la ciutadania en general, però el deure de comunicació qualificat és especialment exigible a les persones que pel seu càrrec, professió, ofici o activitat tenen responsabilitat sobre infants i adolescents. Per tant, el fet de no comunicar situacions de violència que coneixem es considera un delicte. Davant un cas de violència sobre una persona menor d’edat, parla amb nosaltres.
