Fragment de l'article de Daniel Cañero, psicòleg de l'EAIA de l'Hospitalet de Llobregat, en què reflexiona sobre l’ús rigorós d’eines de valoració de competències parentals en famílies en risc social. També descriu un projecte d’investigació que té la finalitat d'oferir un instrument vàlid i fiable, adaptat al context català, als equips tècnics multidisciplinaris (treballadors socials, educadors socials, pedagogs i psicòlegs) especialitzats en la valoració de situacions de risc i de desemparament infantil i juvenil a Catalunya. Finalment, enumera diferents programes de competències parentals basats en l’evidència que s’estan duent a terme a Catalunya. 

Descarrega l'article sencer aquí.

Introducció     

L'objectiu d'aquest article és reflexionar sobre l’ús rigorós d’eines de valoració de competències parentals en famílies que es troben en risc social. A més, descriu un projecte d’investigació que té la finalitat d'oferir un instrument vàlid i fiable, adaptat al context català, als equips tècnics multidisciplinaris (treballadors socials, educadors socials, pedagogs i psicòlegs) especialitzats en la valoració de situacions de risc i de desemparament infantil i juvenil a Catalunya. Finalment, s’enumeren diferents programes de competències parentals basats en l’evidència que es duen a terme a Catalunya. 

L'avaluació de les competències parentals de les famílies en risc social ateses en els serveis socials especialitzats d'atenció a la infància és una funció imprescindible en l'anàlisi de les situacions de possible desemparament infantil. També és important per als psicòlegs forenses que hi ha als jutjats de família per elaborar informes pericials sobre la regulació de la guarda i custòdia de menors d’edat en casos de litigi entre progenitors. Així mateix, és rellevant també en els processos de selecció de famílies d’acollida i adoptives. Tot i la importància d’aquests processos de valoració, són escasses les investigacions que han tingut com a objectiu obtenir instruments rigorosos i adaptats a les característiques de les famílies en risc social. 

El concepte de competència parental

Basant-nos en els models que proposen Rodrigo i col·laboradors (2008), es defineixen les competències parentals com el conjunt de capacitats que permeten als progenitors afrontar de manera flexible i adaptativa la tasca vital de ser pares, d'acord amb les necessitats evolutives i educatives dels fills i filles i amb els estàndards considerats com a acceptables per la societat, al mateix temps que aprofiten totes les oportunitats i suports que els brinden els sistemes d'influència de la família per desplegar aquestes capacitats.

L'anàlisi de les competències parentals és un aspecte fonamental en l'exploració sociofamiliar dels casos atesos als serveis de protecció a la infància, ja que les dificultats per exercir la funció parental poden afectar directament els fills i filles i tenir un impacte en el seu desenvolupament. Un nivell ajustat d’habilitats de criança en les figures de cura està correlacionat positivament amb una funcionalitat adaptativa més gran en els infants i amb més desenvolupament i resiliència (Rodríguez-Góngora et al., 2020). Les competències parentals són el producte d'un ajust entre les circumstàncies psicosocials en les quals viu la família (monoparentalitat, baix nivell educatiu, precarietat econòmica, etc.), l'escenari educatiu que els pares han construït per fer la seva tasca vital (com són les pràctiques educatives dels pares en la criança o quin tipus de supervisió parental emprenen, per exemple) i les característiques del nen o nena (dificultats en el seu desenvolupament, discapacitat física o psíquica, problemes de conducta, etc.) (White, 2005). De la mateixa manera, aquesta avaluació ha de servir no només per prendre possibles mesures de protecció, sinó també per promoure pràctiques de parentalitat positiva i fomentar canvis en les famílies en risc de desprotegir o maltractar els seus fills i filles (Arranz et al., 2024; Platt et al., 2020).

Posteriorment, aquesta valoració s'ha de recollir en els informes tècnics que poden portar a prendre decisions summament rellevants, com ara la permanència o no d'una persona menor d’edat amb la seva família d'origen. Tot i la importància per a la vida dels infants vulnerables de les mesures de protecció que recull la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, hi ha exemples escassos de descripcions detallades d’aquestes habilitats en els informes tècnics o les síntesis avaluatives dels processos d’estudi sociofamiliars que duen a terme els equips tècnics competents (equips d’atenció a la infància i l’adolescència –EAIA– o equips tècnics de centres d’acolliment).