Som el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya i cada any, pel dia 20 de novembre, amb motiu del Dia Universal dels Drets dels Infants, redactem un manifest per expressar la nostra opinió.

Aquest any hem volgut enfocar-nos en un dels punts més destacats de la Convenció sobre els Drets dels Infants: les violències. És una problemàtica que continua sent una realitat en el dia a dia de molts infants i adolescents i que ens preocupa pels efectes que pot tenir en el seu benestar present i futur. Amb l’ajuda dels consells territorials que formen part del CNIAC, hem recollit diferents punts de vista d’infants i adolescents d’arreu de Catalunya, per tal de reflectir la realitat amb la precisió més gran possible.

Segons el Protocol marc d’actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de la Generalitat de Catalunya, la violència envers els infants es defineix així: “tota acció, omissió o tracte negligent que priva les persones menors d’edat dels seus drets i benestar, que amenaça o interfereix el seu ordenat desenvolupament físic, psíquic o social, amb independència de la seva forma i mitjà de comissió”. S’entén, aleshores, que tot incompliment de la Convenció es considera violència. Malgrat que la majoria de les persones estan d’acord amb aquesta definició, hi ha una gran part d’infants i adolescents que no coneixen els drets que recull aquesta Convenció, i una part encara més majoritària d’adults que desconeixen l’existència del tractat. Tot i que moltes de les situacions d’incompliment d’aquests drets es produeixen en països en vies de desenvolupament, aquesta ignorància provoca certes situacions en què aquests tampoc es respecten a casa nostra.

LA VIOLÈNCIA I L’EDUCACIÓ

Els infants i adolescents de Catalunya creuen que la violència escolar encara té un paper destacat en el seu dia a dia. Aquesta violència es produeix als centres educatius, i una gran part està exercida pels mateixos infants i adolescents. Per solucionar aquesta problemàtica, molts centres educatius opten pel diàleg entre agressor i víctima, així com per campanyes de conscienciació i sensibilització. És important que aquestes campanyes siguin regulars i que no només impliquin l’alumnat, sinó també el professorat i les famílies.

LA VIOLÈNCIA I LES DESIGUALTATS

Milers d’individus encara s’enfronten a agressions i violències pel fet de ser estrangers, per la seva identitat sexual, pel seu gènere… Aquestes violències poden ser físiques, verbals, psicològiques o sexuals. Una part destacable dels infants i adolescents de Catalunya creuen que aquestes són presents en el seu dia a dia, i que atempten contra els seus drets. Tot i això, també opinen que es duen a terme accions per erradicar-les, com, per exemple, polítiques i lleis de reconeixement i protecció i campanyes de conscienciació, així com ajudes als col·lectius discriminats.

LA VIOLÈNCIA I LA POBRESA

La pobresa pot ser una possible causa de violència infantil, atès que provoca tensions i estrès en les famílies, i pot augmentar els conflictes i la violència domèstica. També pot limitar les oportunitats d’educació i desenvolupament personal i donar pas a situacions de violència emocional o sexual. Un altre efecte de la pobresa és la falta d’accés a recursos bàsics com l’alimentació adequada, l’atenció sanitària i l’habitatge. Malgrat no haver experimentat directament una situació de pobresa, una gran part dels infants i adolescents són coneixedors de la presència d’aquesta violència a Catalunya. Si bé destaquen mesures per erradicar-la, creuen que aquestes no són suficients, i que les ajudes i polítiques dutes a terme haurien de ser més nombroses.

LA VIOLÈNCIA I EL MEDI AMBIENT

Els infants i adolescents pateixen les conseqüències de la falta d’acció per la cura del medi ambient, i són conscients de la perillositat dels efectes d’aquesta problemàtica. Aquests efectes inclouen el canvi climàtic (augment de la temperatura, sequera, incendis, el desglaç dels pols…) i l’empitjorament de la qualitat dels ecosistemes i el sòl, que comporta una pèrdua de biodiversitat. Tenint en compte que, si no s’actua aviat, aquests efectes seran irreversibles i incontrolats, els infants i adolescents temen pel futur del seu planeta, i creuen que s’han d’implementar més mesures per protegir-lo. És important que aquestes mesures siguin més ambicioses i d’abast global.

LA VIOLÈNCIA I LA GUERRA

La guerra té conseqüències devastadores per als infants i adolescents. En un conflicte bèl·lic, estan directament exposats a la violència física, com ara bombardejos, tirotejos, atacs armats… Hi ha famílies que són separades, els sistemes educatius pateixen un col·lapse i es limiten els serveis sanitaris. Així doncs, la guerra també pot portar situacions d’explotació, esclavitud, reclutament forçat i altres formes d’abús cap a infants i adolescents. D’altra banda, té efectes en el seu benestar psicològic i emocional, així com en el seu desenvolupament. Cal destacar que el seu paper en els conflictes bèl·lics és quasi inexistent, i que són víctimes de guerres inventades pels adults.

Els infants i joves de Catalunya són coneixedors de la pau que hi ha instaurada al nostre país, però aquesta consciència no els impedeix veure el patiment que viuen els seus iguals en altres parts del món. Saben d’aquesta injustícia, i per això creuen que s’haurien d’oferir més ajudes als menors afectats per aquesta violència, com també fomentar el diàleg per intentar evitar l’esclat d’un conflicte armat.

LA VIOLÈNCIA I LA SALUT

Totes aquestes violències a la infància tenen efectes greus en la salut, ja que poden arribar a provocar lesions físiques, trastorns de salut mental o psicològics, dificultats en el desenvolupament i trastorns de l’alimentació, així com problemes de relació i adaptació social. Els infants i adolescents són conscients que la violència té efectes perjudicials en la seva salut, tant mental com física, i que aquests efectes són vitalicis, i no només temporals.

DEMANDES

Si bé a Catalunya ja hi ha sistemes de detecció i ajuda a les víctimes, és important continuar treballant per suprimir totes les violències infantils.

Per tant, reclamem:

› Més campanyes per a la conscienciació i l’erradicació de les violències.
› Polítiques i lleis de reconeixement, protecció i reparació. Aquestes polítiques han de ser més nombroses, ambicioses i efectives.
› Un increment en el nombre i l’eficàcia de les ajudes per als afectats de les diferents formes de violència a la infància.
› Foment del diàleg com a mitjà per reduir les violències.

És crucial implementar aquestes mesures i mantenir-les per al bon desenvolupament de la infància i l’assoliment d’una societat més equitativa.